Motivada...

Arraulida al tren, son infinita. La Garriga. Una noia seu davant meu. Duu uns pantalons amb els genolls esparracats. Jove i bonica. Cabells llargs i abundosos. Té el camal llarg i per no despertar-me, canvia al seient del costat.

Creua les cames, remena la bossa... Et voilà, el mòbil... I els auriculars... Com la majoria de viatgers. Oda a la pantalla, aquest món virtual tan addictivament atractiu. I de bon matí, encara més. Jo, clapant. També amb auriculars...

 Tren matiner activant els viatgers, bressolant els dormilegues com jo que s'aboquen a la dolçor del darrer son abans de començar la jornada amb una certa etiqueta... Motivada... 

 

Debussy... La Damoiselle Élue...

Breu, el somni... Obro els ulls a la realitat més real, rabents els matolls, Granollers, les naus industrials... Hem sortit de la frontera del verd i voregem la del gris. La noia bonica, els ulls fitats en el mòbil... Face, Instagram, piulades, darrer correu electrònic, visualitzacions al blog, i uns quants whats plens de petons i cors...

La virtualitat somriu... Com la noia bonica que vincla el cos molt suaument... Motivada... 

Calvin Harris... Pharrell Williams... Katy Perry... Big Sean....  Feels