Essencial

Aquests dies llegeixo Roland Barthes, Fragments d'un discours amoureux, el punt de partida d'Un beau soleil intérieur, de Claire Denis. En vaig parlar fa uns dies, del film. Colpidor. El recomano als homes que conec, molt especialment.

Emmirallar-nos de tant en tant i exercir l'empatia o la crítica és una assignatura pendent. El que explica una dona, i sobretot com ho explica, sigui en el format que sigui, pot ser incòmode o poc atractiu per a un home. Les emocions, ja se sap, cosa de dones.



Volem algú diferent? Algú autèntic? Diu Claire Denis que el personatge d'Isabelle té una capacitat immensa per esperar... 'Le jour après jour', ser una dona meravellosa, excepcional... L''altra dona', la que fa preguntes tan incòmodes com 'I quan ens tornarem a veure?' La gran esquerda, la crua realitat.

'Viu el que hagis de viure, ocupa't de l'essencial que, de moment, ets tu'. Gran Depardieu, breus minuts, jo crec que imprescindibles. El somriure Binoche en primer pla. Un munt. Per això no deixem d'acompanyar-la tot esperant un Godot que no arribarà mai.

Recomano un segon visionat del film. Per aquest guió de Christine Angot i Claire Denis tan ben construït, uns diàlegs que cal esmicolar i degustar... No és que sigui un cinema per a dones. És un cinema per a persones. I sí, és un cinema de dones, la mirada del futur. Prendre nota i aprendre a ocupar-nos de l'essencial, que som nosaltres.

Madamamwe y los mas baratos... Kombit ap Chante...