Foscor darrera els vidres. Massa d'hora per ser al tren, no pas per escriure en solitud...Ve de gust caçar paraules. Ahir hauria agraït una llar de foc, una trobada d'interiors, les persones comptades amb qui comparteixo amistat... Sopar de converses més enllà de missatges. 'Hi ha gent amb una gran vida interior però que mai s'exposa a allò que sent'. 'Ens eternitza qui ens llegeix'... I així, pensaments intercalats, vinet dolcet, aquella flama que mantens... S'escau un sopar de futur, de caliu...
Què en fas del fred, dels carrers adormits? Què en fem de la solitud, dels mil·límetres? Compartir? Si com més hauríem de relaxar les tardors més les omplim d'obligacions. No ho voldríem, saltar-nos segons quin present?
Cop d'ull al vagó. Uns quants viatgers esparsos. Cap, als tres seients que m'envolten. Ínfima solitud, els dits abocant idees al full de notes, gestant aquest doll de mestral i calfreds. Sol tímid acaronant el Congost. Serà el millor dia? Mentre es configura, escolto Sweet Surrender, endormiscada.
De sobte un missatge d'alerta... La fragilitat de l'edat, el canvi de temps, una caiguda i un trasbals... Com diu una amiga meva 'els pares es fan grans i els haurem de cuidar... Passarem a primera línia'... Bullint, els missatges, viatjant de nord a sud...
Som present. Aquí i ara. 'I la vida... Fa la resta'...
'That surrounds me'... Wet, Wet, Wet... Molt especialment...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada