Som en la nit

Llegia fa uns dies una novel·leta senzilla i sàvia que em van recomanar al club de lectura, aquest espai dels divendres, també senzill i savi, que m'agrada compartir. Nosaltres en la nit és una història de vellesa, Addie i Louis, solitud compartida, afectes ... Valenta Addie, demanant a en Louis que passi les nits a casa seva i dormir plegats. Sorprès, en Louis. Que sigui ell, l'escollit. Que les nits revifin desitjos que ja havia bandejat.

'Hem decidit ser lliures, més o menys. Encara que tinguem l'edat que tenim', diu l'Addie. Ser tan a prop d'una dona crea vincle, comentava un lector. I si hi ha vincle... On és la llibertat? Pura filosofia, vaig pensar. No és fàcil sentir que ets lliure, que allò que fas només depèn de tu, que no hi ha ningú que et lligui, que l'únic lligam ets tu mateix.

Un títol encertat, va comentar una altra lectora. Quants 'nosaltres en la nit' viscuts, vaig pensar. Lliure elecció de moments meravellosos que han tingut un recorregut curt. Perquè nosaltres no som en la nit. En la nit som un reflex de l'altre, el bo i millor que se'ns acut. Nosaltres som durant el dia, al nostre àmbit laboral i social, a la nostra quotidianitat, quan deixem de ser lliures o si més no quan sembla que no ho som tant.

Ser en la nit, en moltes nits, i amb algú té els seus avantatges. Sentir-se lliure perquè lliure ha estat la tria i la persona. Poder triar els afectes, com l'Addie, amb franquesa, lliurement. Poder triar canviar el món. Si més no, el nostre. Lliures per pensar, per actuar... Lliures de culpa. Lliures de passió. Lliures per sentir. Per abocar-nos lliurement...

No som pas tan lluny de l'Addie i en Louis, o potser sí. La por, la inseguretat, la confiança, el desig, el compromís... Si hem de ser lliures, amb o sense l'altre, encara queda molt recorregut per fer. El més important és ser prou honest per reconèixer que es pot ser lliure estimant. En la nit. Durant el dia. Que tard o d'hora la llibertat és el pas que un vol fer... Amb o sense companyia...

Oh nuit... Les Choristes...