Matisos

'Tinc ganes de saber amb qui acabaràs', em comentava una amiga, fa uns dies. No es tracta d'acabar amb algú. Darrerament l'ambigüitat del que dic i del que faig té més presència de la que voldria. De vegades ser caçador de paraules, caçadora vaja, et mena a destriar més d'un sentit. A matisar.

'Quedar és un concepte lleig', comentava un amic meu l'altre dia. 'M'agrada més trobar-nos'. Bona filosofia de vida, la nostra, força semblant. En vam estar parlant fa uns dies. Posàvem a prova les emocions, allò que ens mou a trobar-nos.

També vam fer descoberta del territori, prospecció que en diu ell. Amb tota l'ambigüitat del món. Caminar junts és una aventura. Per al meu amic, un repte, enriquir rutes, apamar-les i, molt especialment, compartir-les.

Decidim el que vivim amb els altres. El temps que hi dediquem. La intensitat. El vincle. Confesso tenir una agenda atapeïda, curulla de prioritats. Perquè m'agrada molt estimar i, sortosament, m'envolta gent a qui estimo i que m'estima. Un entorn privilegiat que miro de cuidar tant com puc.

Com quan era menuda i plantava amb el pare el blat de moro, el fil recte, la llavor endins, a poc a poc i acuradament... Arrencar la mala herba quan despuntava al voltant de la planta novella. Les fileres ben netes i el blat de moro anar creixent, verdíssim i exultant. Les relacions també creixen amb nosaltres. Les de debò.

Step by step, que diu la meva amiga. Mots caçats. I tants d'altres. Aviat, un parell de viatges amb dones que estimo. Aviat... Aviat el que vindrà... I mentre escric camí de la feina penso en els itineraris pendents, en les bones persones, les converses interessants, els àpats saborosos, els beures compartits... Tot allò que desvetlla els matisos plens de sentit...
 
Dodo Greene.. My Hour Of Need...