Consignes

Asseguda a la Plaça sento la indignació, la meva i la del meu voltant. Sento la indignació arreu, als carrers i als balcons... Consignes? Serenitat.

Miserables. La ràbia sota els peus, la que rebem el darrers dies, la que rebrem amb impunitat. I de les presons arriba el ressò que cal vèncer amb les armes de la pau. Consignes? Serenitat.

Indefensió davant el greuge, l'ofensa,  la pèrdua de respecte, el maltractament, la humiliació. Consignes? Serenitat.

Tenim ràbia. La tenim. No la podem negar. En l'absurd alimenten l'odi, en l'absurd fonamenten lleis, en l'absurd empresonen raons i idees. Consignes? Serenitat.

No direm el que voldran sinó el que hem dit sempre. Que som lliures, que ens han fet encara més lliures i que ara va de bo. Consignes? Serenitat.

Vaga. Transversal. Un dia i més. Solidaritat. Transversal. Resistència. Transversal. Cadascú amb el que sap i tothom amb tothom. Consignes?

Els volem, lluitarem per la república, la que tenim, aquesta res publica, transversal. Ara és l'hora, ara és nostra, 'fem caure espigues, seguem cadenes'. Consignes: cop de falç a la gent superba.


Quico El Célio, El noi i El mut de Ferreries... Fandango dels Adéus