After together...

Se't veu radiant. T'ho vas passar bé? Talons i aquest vestit...  Et transformes... Sóc la mateixa. Sí dona, sí, només que estic acostumada a veure't d'esport. Va provar, doncs. Vas veure-li les sabates? Les porta polides. Tot ell és polit, nena, fan bona pinta aquests panellets. Et senta bé... Anem parlant... 

I la veig allunyar-se. Camí de casa, el mòbil vibra a la bossa però no en faig cas. Algun missatge dels molts missatges que rebo engrescant-nos a tots a lluitar junts, a no defallir, mentre les petites emocions íntimes i personals es difuminen en el dia a dia. La vida té el seu curs, en paral.lel a la història que ens pertoca.

.... 'O no tinc novetats per a explicar-te o potser em penso que, si les tinc,  no t’interessaran  perquè tu ja tens la teva vida social atapeïda'. Descongelo brou i mentre s'escalfa hi penso. Ai aquests silencis after together. Fa fred, el brou bull, maravilla. Taula parada en solitud. Més tres vint-i-quatre. M'encanta la sopa bullint.

Faig un exercici que es diu reset. Abans he migrat els records a un disc dur. Cal ser curós. Les relacions, les de debò cal situar-les on pertoca... Una peça de fruita i Grasset. Connectar. Reflexionar. M'encanten les cinc fotografies que resumeixen l'essència del present.

Deso els talons i el vestit de planetes que fa oloreta de tu. Deso el raspall de dents, la roba interior i una miqueta d'enyorança al calaix del mig del cor. Com no podria ser d'una altra manera.

Sí que en vaig plena. D'un vespre diferent. La durada dels efectes és cosa meva. Com també és cosa meva tornar a vestir-me d'esport avui, portar la menuda a l'assaig d'homenatge a Martí i Pol i agafar un autocar fins a Marina. Aquest és el moment, compartit. La vida social atapeïda de records...

Charlie Puzt... How long...